Programes de presentacions: del bon ús a les nàusees

Les presentacions digitals ens han envaït de tal manera que, en moltes ocasions, es consideren imprescindibles i pobre del conferenciant que es presenta només amb un petit guió escrit i li toca parlar després que un altre ha passat una presentació llampant! Fixeu-vos que "he preparat una presentació" té ara el mateix significat que "he utilitzat un programa de presentació —els francesos l'encerten més quan en diuen logiciel de présentation—  per preparar unes diapositives" i, no pas, "porto pensat i preparat allò que diré". De fet, de vegades he tingut la impressió que alguns conferenciants no sabrien què dir si per algun motiu es quedessin sense la seva presentació digital.

Algunes veus alerten, no sempre de manera raonada o raonable, dels efectes negatius de les presentacions. Vegeu per exemple l'apartat PowerPoint ens fa ser estúpids? El transbordador espacial Columbia (2003) en l'entrada La NASA (o la T.I.A.?): algunes pífies. Ja més anecdòtic és que a Suïssa s'hagi creat un partit Anti-PowerPoint (podeu llegir-ho a El País, Nace en Suiza el partido Anti-PowerPoint, o a La Vanguardia en un article de Quim Monzó, Una nueva opción electoral). Cal dir que no es pot atribuir ni a la informàtica ni als programes el mal ús que se'n pot fer: els que hem suportat, fa uns quants anys, algunes presentacions amb transparències projectades pels aparatosos retroprojectors, en donem fe.

Programari: PowerPoint, Impress, Prezi...

Si hem de citar el programari que podem utilitzar per fer presentacions, caldrà començar per aquell que ha acabat sent un sinònim de presentació: PowerPoint és un programa comercial de Microsoft que està integrat en el conegudíssim paquet d'ofimàtica Office. L'alternativa lliure, gratuïta i gairebé clònica és Impress. No entrarem ara en detalls, però en realitat, a hores d'ara, hi ha dos Impress (el de LibreOffice i el de Openoffice). Prezi, programa presentat en societat el 2009, té com a pare l'hongarès Adam Somlai-Fischer. Com que és relativament nou i es diferencia força dels anteriors, li dedicaré un apartat especial al final d'aquest text.

Consells d'ús

Aquest no és l'espai per fer un llistat detallat de consells per aconseguir una bona presentació. Hi ha, però, coses evidents i de sentit comú que no sempre es respecten. Sense ànim que sigui una enumeració completa, en dic algunes:

• Adequeu el nombre de diapositives al temps que disposeu.
• No les atapeïu de text ni les convertiu en un mer índex de continguts.
• La grandària del text i el fons han de fer que siguin fàcilment llegibles.
• No abuseu dels efectes i transicions.
• Tingueu cura de l'ortografia i el redactat.

De fet la xarxa està plena d'orientacions al respecte. Podeu veure per exemple: 5 consells de disseny per a les presentacions (i així fugim dels deu consells que són més abundants!). I tot seguit, us insereixo un bon vídeo, una mica llarg, que parla de tot això. L'autor és Carles Caño de l'IES Forat del Vent i es titula Com presentar el Treball de recerca. Encara que està dirigit a preparar la presentació del treball de recerca dels alumnes de Batxillerat, l'explicació és aplicable a d'altres àmbits.

Com presentar el Treball de Recerca (IES Forat del Vent) per Carles Caño a Vimeo.

Podeu consultar també el bloc PresentArte dedicat àmpliament a les presentacions, i no només en la seva vessant digital, del mateix Carles Caño i Ivan Basart .

Prezi: de l'enlluernament a les nàusees

Haig de reconèixer que la primera presentació Prezi que vaig veure em va sorprendre. Tota la informació estava en una diguem-ne macrodiapositiva i mitjançant un efecte zoom ens anàvem desplaçant d'una part a una altra. Prezi no té la linealitat obligatòria dels altres programes, i això és positiu, però el zooming arriba a crear vertigen i acaparar l'atenció de forma barroera. Un altre inconvenient: té una versió lliure, però si voleu tot el seu potencial haureu de pagar. A mi no m'agrada, però, si en voleu aprendre, us dono l'enllaç a un manual de Manel Ramon Muñoz: Tutorial Prezi en català, aprèn a fer-ne ús en 15 minuts.

I, per acabar, us deixo dos exemples de prezis de contingut matemàtic:

• Matemàtiques II 2n curs '09-'10 de Carlos Giménez Esteban. Per a la primera classe del curs...
• Mujer y Matemática de Clara Jiménez

La NASA (o la T.I.A.?): algunes pífies

No seré jo qui negaré les excel·lències i les fites aconseguides per la National Aeronautics and Space Administration (NASA), però des de la seva fundació, el 1958, ha tingut temps de protagonitzar algunes pífies sonades. Abans de donar-vos-en algun exemple, inserto un enllaç, a mode d'expiació, al seu recomanable web:

http://www.nasa.gov/

Només m'he equivocat en les unitats! La sonda Mars Climate (1999)

Fent classe de física, i sobretot en el moment de repartir els exàmens corregits, haig d'escoltar, de tant en tant, com algun alumne maldestre treu importància a les errades provocades pel mal ús de les unitats. La tipologia d'aquestes errades és diversa i les conseqüències a l'aula no acostumen a ser catastròfiques (en els laboratoris, n'hauríem de parlar!), però a la realitat si ho poden ser. El 23 de setembre de 1999 la sonda Mars Climate es va estavellar contra la superfície del planeta Mart. Per què? Per un problema en la programació dels sistemes de navegació, sorprenent en un projecte d'aquesta envergadura. Les diferents empreses que es van encarregar dels programes informàtics creuaven dades sense assegurar-se d'estar treballant en el mateix sistema d'unitats! Podeu informar-vos amb més detall a La sonda espacial Mars Climate se estrella en Marte. ¿Son importantes las unidades de medida? o, en el web oficial de la Nasa, a Mars Climate Orbiter Goes Silent.

PowerPoint ens fa ser estúpids? El transbordador espacial Columbia (2003)

Les aplicacions informàtiques que s'utilitzen per fer presentacions  —es diguin PowerPoint, Impress o Prezi—  no són, ni bones ni dolentes en si mateixes, una altra cosa és l'ús i l'abús que se'n fa (i que patim!). Darrerament han sonat veus d'alerta, algunes interessades, podeu llegir, per exemple, ¿PowerPoint nos hace estúpidos?; però, ja en el 2003, la NASA va assenyalar els greus inconvenients d'aquests tipus de presentacions per comunicar informació important.

El transbordador espacial Columbia  es va destruir en la seva reentrada atmosfèrica l'1 de febrer de 2003. L'accident va causar la mort dels seus set tripulants. Entre els múltiples factors que van propiciar el desastre, l'agència astronàutica assenyala que les presentacions informàtiques van contribuir-hi. No, no m'ho invento: en un gest que els honora, poc freqüent a la vella Europa, la Nasa va encarregar una investigació sobre les causes de la tragèdia i el va fer públic. Consulteu, si us plau, Report of Columbia Accident Investigation Board, Volume I (no cal que mireu tot l'informe). Com que el Report és una mica extens, si us baixeu el PDF, cerqueu-hi el terme PowerPoint. Una extensa reflexió a càrrec de Ruth Marcus la podeu trobar en The Washington Post: PowerPoint: Killer App? 

Enèsim descobriment d'aigua a Mart

Em temo que és una estratègia per justificar les despeses o per facilitar l'aprovació dels pressupostos: la NASA anuncia recurrentment indicis de l'existència d'aigua en el planeta Mart i els diaris s'afanyen a donar la notícia com a gran primícia (només cal que escriviu water mars en el web de la NASA per comprovar-ho).

Etiquetes o categories... i continuarà

No dec ser bon taxonomista ja que no encerto a classificar aquest escrit amb alguna etiqueta que el descrigui prou bé. Ho deixarem en Física, perquè marcar com Humor una entrada amb set morts (els de la última missió del Columbia) em semblaria propi del caducat Grand Guignol.

La gènesi de l'entrada és un pèl estranya, la meva idea inicial era parlar de les presentacions en Impress o en PowerPoint per tal d'ajudar els meus alumnes amb aquesta eina tan utilitzada (quedo en deute i la propera aportació al bloc parlarà només d'això).

I la T.I.A. del títol? La T.I.A (Técnicos de Investigación Aeroterráquea) és l'agència on treballen els personatges del còmic  —els que som grans, em dèiem tebeos—  Mortadelo i Filemón creats pel dibuixant Francisco Ibáñez. Em temo, que tard o d'hora, en les grans empreses tecnològiques (i en les altres), sempre hi ha algú que acaba fent de Profesor Bacterio!
 

 

De Multivac a Google, Wolfram|Alpha...i altres (II)

Continuo amb el tema que vaig encetar a De Multivac a Google, Wolfram|Alpha... (i altres) (I), on parlava de programari d'ús matemàtic, però ja deixant de banda el mític i venerable Multivac.

Les noves capacitats matemàtiques del cercador Google

Fa poc que vaig comentar que el cercador més popular podia representar funcions en dues variables. Però, com que "Las Ciencias adelantan que es una barbaridad", que cantaven a La Verbena de la Paloma, resulta que ara ja dibuixa funcions en tres variables. Proveu d'escriure o de copiar, per exemple, z= x^​3+​3​x^​2+​x*​y^​3 en la línia de cerca i obtindreu el següent gràfic:

Com d'altres vegades, he descobert aquesta novetat a través de Gaussianos (ho podeu comprovar clicant  Gráficas dinámicas de funciones en 3D con Google). De moment, l'aplicació té limitacions importants; entre d'altres, no admet equacions paramètriques. L'altra crítica, més de fons, que se m'acut és: cal que les aplicacions informàtiques facin de tot? A aquest pas acabarem representant funcions amb algun subprograma de la cafetera elèctrica! Les contínues novetats que es produeixen creen, a més, una sensació de vertigen i de no acabar de dominar o controlar res. Potser és allò que deia Gaspar Melchor de Jovellanos (reclamo el dret a una pedanteria irònica): "Somos esclavos de los tiempos en un viaje desbocado donde la velocidad de las carrozas impide apreciar el paisaje."


Stephen Wolfram, Mathematica i Wolfram|Alpha

Stephen Wolfram, físic anglès, és el pare de Mathematica, un dels programes més utilitzats quan calen càlculs matemàtics d'una certa complexitat.

http://www.wolfram.com/mathematica/

El programa és completíssim i potent; però, com que la llicència costa un ronyó, més avall donaré una alternativa lliure i de franc.

Faig un incís important per aquells que es refien en excés dels ordinadors i les calculadores: llegiu, si us plau, Sólo con el ordenador no es suficiente. L'article que enllaço és del 2007 i alguna de les errades que hi surten ja estan solucionades, però n'hi deu haver de noves i, en qualsevol cas, la informació sense valoració, interpretació i coneixement continua sent perillosa o falsa.

L'empresa de Mr. Wolfram també ha desenvolupat Wolfram|Alpha del qual ja n'hem parlat en el primer article d'aquesta sèrie. Si hi voleu jugar una mica, feu clic a la icona de després d'aquest paràgraf, copieu a la barra de cerca els següents termes (un cada vegada) i feu enter: sodium, paracetamol, Agaricus, pion, x^3+3*x^2+5=0...

Maxima, la mare de MAW

Ja us vaig parlar del recomanable i sorprenent MAW  (L'Assistent Matemàtic al Web), ara us vull presentar, si no el coneixeu, el programa en què es basa MAW: Maxima. Maxima és una de les alternatives, en el món del programari lliure, a Mathematica.

http://maxima.sourceforge.net/

El llenguatge de Maxima és molt semblant al de Mathematica i hi ha nombrosos tutorials disponibles. Un consell: si us animeu a treballar-hi, escolliu un manual d'iniciació i deixeu els més extensos i detallats per a més endavant. De totes maneres, si necessiteu una bona aplicació matemàtica per tractar els continguts de la secundària obligatòria i post-obligatòria, en tindreu prou amb GeoGebra i Wiris (si feu clic en la darrera paraula accedireu a la calculadora en línia). De l'estranya relació de Wiris amb les autoritats educatives catalanes ja en faré un article de premsa rosa més endavant (de moment us puc avançar això i això altre).

http://www.wiris.com/