dissabte, 5 de juliol del 2014

María J. Wonenburger Planells (1927-2014)


La invisibilitat, tornem-hi!

En una de les primeres entrades d'aquest blog, Qui és el personatge del quadre? La invisibilitat dels matemàtics, ja parlava de la poca presència, social i en els mitjans de comunicació, dels científics i matemàtics. De fet, aquest article del 2010 era un breu exercici de classe que vaig realitzar en un curs d'iniciació als blogs i ja m'hi perdonareu la brevetat maldestra. No em desdic de la forma —els enigmes i els problemes em continuen despertant l'interès— ni del fons — em continua indignant la invisibilitat de moltes persones; no només dels científics i matemàtics, és clar.

Quan una persona és dona, neix a Galícia (o en qualsevol lloc "de provincias") i es vol dedicar a la investigació matemàtica en ple franquisme, està agafant una opció que vindrà acompanyada de dificultats i incomprensions, en el millor dels casos. Allò que és força sorprenent és que, en ple segle XXI, un s'hagi d'assabentar de la mort d'una de les matemàtiques més importants d'aquesta trista península a través d'un butlletí matemàtic que només té difusió entre gent de l'ofici. Gràcies a l'ABEAMNews, publicació periòdica digital de l'associació ABEAM, del 18 de juny d'enguany vaig poder conèixer la mort de María Josefa Wonenburger (cal dir que part de l'informació que citaré ve d'enllaços que figuren en aquest butlletí ABEAMNews num367). Sóc, en bona part, culpable de la meva ignorància: si en lloc de consultar la premsa nostrada (un diari d'àmplia difusió que, des del canvi de director, s'assembla molt a l'Hola,  un altre "tebeo" que ja regala revistes del cor, etc.) hagués fullejat El País, sempre amatent a la informació del món de la ciència, m'hauria estalviat la desinformació.


María Wonenburger, gran dama de las Ciencias Exactas
La primera española en obtener una beca Fulbright tuvo que repetir el doctorado que había obtenido en Yale a su regreso a España


Els titulars dels diaris sempre han de tenir un punt d'artifici i de voler cridar l'atenció, però el titular d'El País, fins i tot amb l'anacrònic "gran dama de las Ciencias Exactas", em sembla assenyat i digne (podeu consultar l'article sencer aquí). L'afirmació dubtosa de "repetir el doctorat" —els doctorats s'atorguen i s'obtenen, no es repeteixen, i en realitat en va aconseguir més d'un— queda explicat en el cos de l'article.

Em limitaré a fer algunes pinzellades de la biografia de la "gran dama". María Josefa Wonenburger Planells va néixer a Montrove (Oleiros, A Coruña) el 1927. El seu primer cognom és herència d'un rebesavi alsacià i el Planells ve de la línia materna valenciana. Que la seva família no responia als estàndards de l'època ho reflecteix molt bé el fet que el seu pare no volia que es dediqués a les matemàtiques, però perquè hauria preferit una filla enginyera!

María J. Wonenburger (fotografia del 2008 que acompanya un article del diari La Opinión)

Wonenburger obté el títol de Llicenciada en matemàtiques per la Universidad Central de Madrid el 1950. El 1953 se li concedeix una beca Fulbright que li permet traslladar-se als Estats Units i aconseguir, el 1957, el doctorat per la Yale University. El títol de Yale no se li va reconèixer a Espanya, segurament per qüestions administratives, i cursa un altre doctorat a la península. La seva segona tesi doctoral es publica el 1960; però, pel que he pogut esbrinar, aquest segon doctorat mai va tenir efectes oficials. La biografia més completa que he consultat, us la recomano, així ho expressa (vegeu María Josefa Wonenburger Planells. Mujer y matemática en La Gaceta de la RSME Vol. 9.2 (2006)).

Wonenburger va centrar les seves investigacions en el camp de l'àlgebra (àlgebres de Clifford, de Kac-Moody i de Lie) i va desenvolupar el gruix de la seva activitat matemàtica al Canadà i als Estats Units. Va treballar sis anys al Canadà, però la seva etapa més fructífera va tenir lloc a Indiana (del 1967 al 1983). El 1983 torna definitivament a Espanya, es fa càrrec de la seva mare malalta i pràcticament abandona la recerca matemàtica.


La descendència matemàtica de María J. Wonenburger

És complicat avaluar la qualitat d'un investigador: que si publicacions, que si citacions... En el cas de la nostra gran dama, n'hi ha prou amb comprovar les tesis que va dirigir i el currículum posterior dels seus deixebles. A la Xarxa podeu consultar una iniciativa interessant, Mathematics Genealogy Project, que presenta "arbres genealògics" dels matemàtics: els fills són els doctorands dirigits;  els néts, els doctorands que han dirigit els fills, etc. Consulteu-hi la genealogia de María (aquí)!

Alguns dels membres de la  família matemàtica de Wonenburger
(podeu consultar els noms si accediu a la font)

La fotografia anterior em va cridar molt l'atenció quan vaig descobrir l'existència de Wonenburger, tot preparant una entrada sobre el matemàtic Puig i Adam (Puig i Adam: les matemàtiques i la seva didàctica). Tot i que no vingués a tomb, no me'n vaig poder estar de citar-la. A diferència del seu contemporani Sunyer i Balaguer,  amb qui coincideix en el poc reconeixement dels seus conciutadans, Wonenburger va tenir força deixebles. Una anàlisi superficial ho atribuiria a la discapacitat de Sunyer i Balaguer, però la diferència fonamental està en el fet que María va fer estudis reglats i va tenir la sort de poder sortir del país (m'estalvio els paral·lelismes amb l'actualitat). De fet, Sunyer i Balaguer va rebre peticions d'estudiants indis per tal de dirigir les seves tesis, però el "Ministerio" de torn no hi va posar cap facilitat.


A mode de conclusió

María Josefa Wonenburger va morir el passat 14 de juny. El reconeixement a la seva tasca i els homenatges (que aquí solen anunciar la mort de l'homenatjat) van arribar tard i van quedar bastant circumscrits a la seva Galícia natal. Sóc bastant refractari a les frases solemnes, i sovint buides, que inclouen la paraula felicitat, però Wonenburger en repetia una que, tot i que no sé si volia ser una descripció del seu caràcter o una declaració d'intencions, podria ser un epitafi intel·ligent: "Tengo tendencia a ser feliz".



També podeu consultar:

Fallecimiento de la Profesora María J. Wonenburger Planells. Article de la Real Sociedad Matemática Española

María Josefa  Wonenburger Planells. Unha figura mundial das matemáticas. En el portal culturagalega.org

María Wonenburger, menuda gigante. El País (31 de juliol de 2011)

María Josefa Wonenburger Planells, na creación de coñecemento. Recull de les intervencions de la jornada que li va dedicar el Consello da Cultura Galega el 28 d'octubre de 2010