divendres, 17 d’octubre del 2014

Medalles Fields: ¿els premis Nobel de matemàtiques?


Introducció amb reflexió personal: 'Oh dear! Oh dear! I shall be late!'

Si anés a escriure un assaig, m'estalviaria aquesta reflexió; però, com que qualsevol blog ha de tenir quelcom de quadern de bitàcola personal, no me'n puc estar de començar per aquí. Tinc la impressió, segurament objectivable, que ens falten hores (permeteu-me la primera persona del plural, perquè hi ha més afectats) i que vaig tard i malament.

Quan el 13 d'agost d'enguany, en la cerimònia d'apertura de l'International Congress of Mathematicians,es van anunciar els guardonats amb les medalles Fields del 2014, vaig pensar que era el moment de parlar-ne. Passen els dies i no trobo temps per posar-m'hi (us asseguro que la causa no n'és la procastinació); comença el curs escolar, i encara pitjor! Si aquesta sensació, pròpia del conill amb armilla i rellotge de butxaca d'Alice's Adventures in Wonderland ('Oh dear! Oh dear! I shall be late!'), es restringís a l'àmbit del blog, no em preocuparia massa  –de blogs erms, n'hi ha molts–, però com que la teranyina angoixant s'estén a d'altres àmbits... 'Oh my ears and whiskers, how late it's getting!', que diria el conill que van imaginar Lewis Carroll i John Tenniel.

The White Rabbit (il·lustració de John Tenniel)
 Vaja que jo volia parlar, amb promptitud, de les Fields i ja s'han atorgat els Ig Nobel!


Precedents en el blog. Premis i guardons

Acostumo a dubtar de les casualitats, i també de les causalitats; per tant, em costa interpretar el fet que les medalles Fields apareguin només d'una manera secundària en les entrades anteriors d'aquest blog:


M'hi he resistit llargament, però he acabat sucumbint, i ara en el blog hi ha una etiqueta o categoria intitulada Premis i Guardons ¡Que Grigori Perelman, ell que ha renunciat a premis i distincions, em perdoni! Dedico la categoria a tots aquells que, quan s'anuncien concursos i proves matemàtiques, pregunten ¿i què em donen si guanyo?, sense la més mínima intenció de participar-hi.


Premi Nobel d'economia? Premi Nobel de matemàtiques?

En el seu testament, Alfred Nobel (1833-1896) va deixar força diners –els havia obtingut en el molt lucratiu negoci de la producció d'explosius– per a la creació i manteniment dels premis que porten el seu nom. Proposava cinc premis: Física, Química, Medicina (i Fisiologia), Literatura i aquest que ara coneixem com Premi Nobel de la Pau. El 1968 es va instituir un "altre Premi Nobel", el d'Economia, que va ser atorgat per primera vegada el 1969. Per a mi –i per a d'altra gent, incloent-hi els descendents d'Alfred Nobel– , aquest darrer premi, que concedeix el Sveriges Riksbank (el Banc de Suècia), és un fals Nobel (si feu clic aquí, podeu comprovar que, oficialment, s'anomena The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel) que traeix l'esperit que es manifesta en el testament del químic Nobel. És ben curiós el fet que el Premi d'Economia hagi servit per recompensar algun matemàtic com, per exemple, John F. Nash (vegeu l'entrada John F. Nash: la biografia de Sylvia Nasar). Enguany, el Premi d'Economia ha recaigut en Jean Tirole, enginyer de formació, i han estat majoritaris els comentaris i articles periodístics que han parlat, amb la falta de precisió habitual, de Premi Nobel d'Economia.

No cal dir que, si hom repassa el llistat dels premiats de les diferents "disciplines Nobel" ens podem trobar, a banda de molts guardonats egregis, amb alguna sorpresa (per exemple, Winston Churchill va aconseguir el Nobel de Literatura el 1953) que, fins i tot, pot resultar una sorpresa indignant (la concessió a Henry Kissinger del Nobel de la Pau el 1973 és un dels casos més flagrants).

Hi ha qui s'estranya del fet que no hi hagi Premi Nobel de matemàtiques i, clar, les "ments racionals" han de cercar-hi explicacions, algunes classificables en el rang de la fantasia històrica:

  • Una justificació recurrent és que, com la senyora Nobel enganyava al seu marit i tenia un amant matemàtic, Magnus Gösta Mittag-Leffler, el pobre Alfred es va venjar negant a les Ciències Exactes un premi específic. Aquesta història té un caire morbós i atraient! La llàstima és que Nobel no es va casar mai! Una altra versió, sense tragèdia sentimental, consisteix en enemistar en Gösta i l'Alfred per motius menys personals, però tampoc té massa credibilitat. No us vull cansar amb enllaços i fonts prolixes, però si voleu seguir el fil per desacreditar aquesta historieta, trobareu pistes a Why Isn't There a Nobel Prize in Mathematics? En castellà, podeu consultar ¿Por què no se concede el Premio Nobel en Matemáticas? en la revista Números.

  • L'explicació que més agrada a aquells que pateixen fòbia per les matemàtiques –parlo de "patir" perquè aquest rebuig és detectable per neuroimatge–, assegura que Nobel va pensar en premiar només activitats i descobriments útils per a la humanitat i, com que la matemàtica es caracteritza per la seva inutilitat... No crec que el científic Nobel, compartís aquest criteri, però com que tampoc hi ha premi en d'altres ciències, és possible que no considerés les matemàtiques al redactar el seu llistat de guardons.

  • Una tercera opció que he llegit –sembla plausible, però no l'he pogut acabar de contrastar– afirma que en l'època de la creació dels Nobel ja existia algun premi important de matemàtiques (el Premi Escandinau de Matemàtiques?) i que no tenia sentit establir un altre premi semblant.

Sigui com sigui,que els mitjans insisteixin en presentar les Medalles Fields com els Nobel de matemàtiques no té cap més justificació que "fer entenedora i senzilla la notícia" per als que, els redactors i periodistes, deuen suposar persones ignorants i dures d'enteniment. De vegades, ho endolceixen dient "les medalles Fields considerades el premi Nobel de Matemàtiques". Però són ells, els comunicadors i no els matemàtics, que fan aquesta consideració!


Les Medalles Fields

A diferència dels Nobel, que es concedeixen cada any i tenen una dotació econòmica important, les Medalles Fields s'atorguen cada quatre anys i no resulten tan esplèndides. Són dels guardons que tenen més prestigi en el món de les matemàtiques, però hi ha d'altres premis importants. Deixeu-me dir-vos que aquell que té més semblança amb els Nobel (geogràficament, monetàriament, etc.) és el Premi Abel.

John Charles Fields (1863-1932) va ser un matemàtic canadenc que, procedint de manera semblant a la d'Alfred Nobel, va idear i va dotar econòmicament uns premis a l'excel·lència en matemàtiques. Els primers guardonats ho van ser el 1936. A l'inici eren dues les persones premiades i, més tard, van ser quatre, com a màxim. Una de les particularitats que sovint se citen de les Medalles és el fet que els premiats han de tenir menys de quaranta anys. I la limitació d'edat es guarda de manera escrupolosa! Un dels matemàtics actuals més il·lustres, Andrew Wiles, no va poder rebre la Medalla Fields, però si una placa de plata "de consolació", perquè va demostrar la Conjectura de Fermat amb més de 40 anys: va néixer el 1953 i va demostrar el Teorema el 1994 (la demostració definitiva va ser publicada el 1995). Aquest límit d'edat tan estricte no estava en el projecte original de Fields, tot i que la seva intenció sembla que era premiar els joves talents i incentivar la seva feina.

Anvers de la Medalla Fields (Font: Fields Institute)

Com que tinc el projecte de continuar dedicant la següent entrada a les Fields (amb alguna precisió més i una atenció especial als guardonats d'aquesta edició) i aquest text es va allargant i espessint, us deixo amb alguns enllaços per si voleu contrastar o aprofundir:


Revers de la Medalla Fields (Font: Fields Institute)

Problema

Els problemes que proposo en aquest espai són, majoritàriament, de matemàtiques. En aquesta ocasió dedico una pregunta a les també rara avis que saben llatí (si feu clic en les imatges anteriors, veureu millor quins texts estan gravats en les dues cares de la daurada medalla):

En l'anvers de la Medalla Fields hi figura la inscripció: Transire suum pectus mundoque potiri.

En el revers, s'hi pot llegir: Congregati ex toto orbe mathematici ob scrita insignia tribuere.

En podeu fer la traducció? A l'antiga, és clar, amb el diccionari! I deixeu en pau, per un dia, els cercadors!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada