Aquesta entrada no estava prevista –tenia al cap parlar de les PAU i de les notes de tall–; però, malauradament, l'actualitat matemàtica és una altra. Podia haver redactat una nota necrològica o un panegíric a l'ús, però ja em perdonareu que no me'n pugui estar d'acompanyar-ho amb algunes crítiques, algunes recurrents (ja sé que em repeteixo!).
La matemàtica d'origen iranià Maryam Mirzakhani va morir el passat divendres, 14 de juliol, a conseqüència d'un càncer. Mirzakhani ja havia aparegut en aquest bloc el 2014 quan li fou concedida la Medalla Fields (Medalles Fields 2014: ¿trencant motllos?). Aleshores els mitjans de comunicació van subratllar força que era la primera dona a la qual se li atorgava aquest premi. Com ha tornat a passar ara, amb motiu de la seva prematura mort, moltes notícies parlaven d'un inexistent "premi Nobel de les Matemàtiques" (el més semblant a un Nobel matemàtic, ja ho hem intentat explicar, és el Premi Abel!).
Les notícies clòniques
La nostra premsa, com sempre, ha publicat tota una sèrie de notícies clòniques, suposo que a partir d'algun redactat de la premsa internacional o d'agència. Podeu veure les següents, i cercar algunes diferències (com en d'altres ocasions, acompanyo aquesta entrada amb molts enllaços, no cal que els obriu tots i, si n'heu de fer estalvi, podeu començar saltant-vos aquests):
- Mor als 40 anys Maryam Mirzakhani, la primera dona en guanyar el ‘Nobel’ de les matemàtiques (al Punt Avui)
- Mor als 40 anys la primera i única dona ‘Nobel’ de matemàtiques (a l'Ara)
- Muere la matemática Maryam Mirzakhani, primera mujer en ganar la medalla Fields (a La Vanguardia)
- Muere Maryam Mirzakhani, la primera mujer en ganar una medalla Fields de Matemáticas (a El País)
Una mica més enllà de les notícies superficials
A grans, i barroers, trets podríem dir que el treball de Mirzkhani tenia molt a veure amb les superfícies (A Tenacious Explorer of Abstract Surfaces); però no crec que es mereixi un tractament tan superficial i monocord com el de les notícies anteriors. Si, a més, hi afegim els comentaris en la premsa digital dels trolls peninsulars, que aprofiten per desbarrar sobre política, gènere i religió, encara que no s'escaigui, podem dir que el tractament de la luctuosa notícia no ha estat l'adequat..
Intentaré fer palès que amb connexió a internet i una micona de temps, no costa gaire guanyar una certa profunditat!
El canal internacional iranià Press TV ja avançava, el dijous 13, la gravetat del seu estat en la notícia Iranian math genius battles cancer recurrence at US hospital. Acompanyaven l'escrit amb un parell de fotografies impagables que em permeto reproduir:
 |
| Mirzakhani va participar amb èxit en un parell d'Olimpíades matemàtiques (Font: Press Tv) |
 |
| Amb la seva filla Anahita, un bonic nom d'origen persa (Font: Press Tv) |
El seu país d'origen li ha dedicat força notícies (vegeu, per exemple, TV of IRANIAN)
Evidentment, la Universitat de Stanford, on havia desenvolupat bona part de la seva feina, també va informar sobre la seva mort: Maryam Mirzakhani, Stanford mathematician and Fields Medal winner, dies.. Il·lustren l'article amb una imatge que ha tingut força divulgació:
 |
| Maryam Mirzakhani (Font: Stanford University) |
Si voleu veure la professora Mirzakhani, un xic nerviosa, fent una classe-conferència (d'aquestes clàssiques, amb molta pissarra!) cliqueu a Maryam Mirzakhani, Dynamics Moduli Spaces of Curves I (Harvard Math) . Per a més comoditat, us insereixo el vídeo a continuació:
És força més breu i assequible, el següent vídeo de la Simons Fundation and IMO:
I en els cercles matemàtics...
Com que no ens ho acabaríem, només farem un tast:
Per la seva significació, enllaço el post que li va dedicar el també matemàtic Terence Tao en el seu blog: Maryam Mirzakhani.
Una aportació més nostrada (amb la participació de Clara Grima i com a demostració que no sempre twitter és una bona opció) a Los tres Chanchitos: cliqueu a Maryam Mirzakhani, per accedir-hi directament.
Res tan rodó, com una bona cita...
Una de les frases de Mirzkhani que més s'ha repetit, traduïda amb més o menys fortuna, és:
The beauty of mathematics only shows itself to more patient followers
Sense ànim de rectificar i, amb molta humilitat, jo li trauria el only a la frase. Cal paciència, però crec que la matemàtica pot mostrar la seva bellesa, fins i tot, als seus seguidors inconstants i des de edats molt primerenques.
Com a educador, m'interessa un altra cita seva que ha aparegut aquest dies:
I don’t think that everyone should become a mathematician, but I do believe that many students don’t give mathematics a real chance
Per cert, la majoria no citen la font, però les dues frases anteriors estan extretes d'una interessant entrevista que va estar publicada a The Guardian el 13 d'agost de 2014 (Maryam Mirzakhani: 'The more I spent time on maths, the more excited I got'). Aquí sí que crec que el clic és imprescindible!
Per acabar: Sit tibi terra levis... i, si no ho heu fet ja, doneu-li una oportunitat a les matemàtiques!
Ara, quedaria molt bé si apliqués un mètode analític i molt reflexiu per explicar-vos com resoldre el problema. Però, si us sóc franc, després d'algunes consideracions sobre els signes possibles de les incògnites, em vaig llançar a fer una taula de valors, a representar les funcions associades a cada equació i a trobar, sense massa dificultats, la resposta. Ho vaig fer a mà, però quedarà més bonic amb GeoGebra:
Fer notar que la primera equació és una funció constant si x agafa valors negatius (y = 5), que la segona equival a x = 10 per a valors positius de y i, per tant, que la solució ha de ser del tipus x > 0 i y < 0... i que això ens porta a solucionar el sistema:
\begin{cases}2x + y =5\\x-2y=10 \end{cases}
hauria estat més elegant. Però, jo no el vaig solucionar així!